FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, la gent o tota la gent en abstracte, pronom emprat només com a subjecte quan es vol significar que l'acció expressada pel verb és realitzada per una o més persones sense dir quines. Antigament hom creia que el Sol girava al voltant de la Terra. En aquell temps, hom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un bosc en què els avets alternen amb els pins. En el verb collir el radical cull alterna amb el radical coll. Tenir comunicació amistosa, fer-se. Ella alterna amb les senyores més distingides de la ciutat. Fer que alternin (dues o més coses). Hem d'alternar l'estudi amb els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
noia més bonica! Quins crits! Quin un de més gros! Quina una que n'has fet! Situat entre dues formes idèntiques d'un verb en subjuntiu, forma una construcció concessiva. Sigui quin sigui, l'import s'ha de satisfer al comptat. Totes aquestes camises són de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la modalitat de l'acció, agradar és un verb d'estat. Determinació del mode d'una peça musical. Sistema d'escales o tons en què es basa el cant pla i la polifonia antiga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'algú o d'alguna cosa, pertanyent a algú o a alguna cosa. En Pere i el seu fill. La Maria i la seva germana. En Pere, la Maria i els seus fills. Cada cosa al seu lloc. El verb i els seus complements. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
premiat. Trobar-se en un lloc. Jo era a casa. No heu estat mai a Itàlia? Ells ara són dalt. On són les eines? La roba ja és a l'armari desada. La universitat és al barri nou. Amb el verb en primera persona del plural, trobar-se en un període de temps. Fa fred perquè [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el cas, considerat possible, en què. Si cuites, encara el podràs atrapar. Si plou, no surtis. Si vols parlar-li, vine aquest vespre. Introduint proposicions que fan de complement d'un verb que expressa dubte, interrogació. Jo no sé pas si vindrà. Pregunta-li si ho sap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
substantiu, del verb amb el subjecte. Conjunt de regles que regeixen la relació de concordança. Proporció i sincronització justes entre les veus que sonen juntes. Relació de paral·lelisme entre dues sèries sedimentàries. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
actiu. Que implica acció. Prendre una part activa en alguna cosa. Servei actiu. En gram., que expressa l'acció. Verb actiu. Veu activa d'un verb. Participi actiu. Que actualment presta servei com a funcionari, que col·labora en una corporació. Un funcionari actiu. Un membre actiu de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Denota que en tal moment una cosa continua tenint lloc. Encara plou. A les tres encara seran ací. Amb negació, denota que en tal moment una cosa no ha tingut ja lloc. A les quatre encara no havien arribat. Seguit d'un verb subordinat amb negació, denota que l'acció [...]
